Una visió de l'Índia, personal i evocadora, de la mà de Ramiro Calle, un dels més grans coneixedors a Espanya de l'art, la gent, l'espiritualitat i la cultura d'aquest immens país. Ramiro Calle ha viatjat en un centenar d'ocasions a aquest país insòlit, inesgotable i fascinant que és l'Índia. Ha recorregut desenes de milers de quilòmetres per carretera i tren per arribar als seus llocs més recòndits i sorprenents, des de l'Himàlaia al Cap Comorín, des de Mumbai a la Badia de Bengala, establint contacte amb la seva gent, costums i modes de vida. Ha
assolit els més remots poblats tribals i s'ha endinsat a l'Índia sagrada, trobant-se amb bon nombre de sadhus, eremites i mentors espirituals. En aquesta obra l'autor recull, com mai fins ara, les seves més enriquidores vivències i impressions, obtingudes al llarg de cent viatges. Amb el seu estil poètic i evocador l'autor ens convida a recórrer aquest país, a conèixer la seva gent i la seva cultura, a comprendre les seves contradiccions, a en definitiva, estimar-lo sense condicions.

Una aproximació personal i única al món musulmà tradicional. Una crònica del millor escriptor de viatges del segle XX. "Entre los creyentes" és la crònica de V.S. Naipaul del seu viatge per l'Iran, Pakistan, Malàisia i Indonèsia. Els seus protagonistes són els musulmans que va conèixer en aquests viatges, homes i dones joves que lluitaven per recuperar la puresa original de la seva fe. Es tracta d'una obra extraordinària per dos motius: primer, per ser una de les cimeres de la literatura de viatges de tots els temps, i segon, per detectar el ressorgiment islàmic molt abans que es convertís en un problema global. En resum, una obra cabdal per entendre el món en què vivim.

El llibre és un relat d'un viatge en solitari al llarg de la principal ruta terrestre del món. Començant a Istanbul, l'autor es va llançar a creuar Àsia Central sense molt més equipatge que un passaport en regla, rodets de fotos i una motxilla. Durant cinc mesos i un dia va recórrer més de dotze mil quilòmetres fins al cor de la Xina. Recórrer avui la mítica Ruta de la Seda continua sent un dur i exigent viatge que salva enormes distàncies, sufocants deserts i agrestes serralades en països devastats, tancats al món exterior fins fa pocs anys. Construït a base de fragments, d'episodis, aquest amè llibre ens trasllada a les diferents realitats dels països visitats així com al dia a dia de l'autor en aquest viatge.

Un país que és gairebé un continent: Mèxic. Una manera de viatjar pausada que a més és la única opció de transport públic terrestre en aquesta gegantina nació: l'autobús. A Pedro
Páramo ja no viu aquí Paco Nadal ens deixa un relat apassionat i molt personal sobre els seus molts viatges per Mèxic, el país del superlatiu, la nació en la qual tot - la vida, l'
amor, la mort- es consumeix amb intensitat i passió. Des de les seves vivències amb els zapatistes el gener de 1994 fins a un recorregut per Comala a la recerca d'un tal Pedro Páramo.
Un llibre de viatges i també un assaig sobre la història, les formes de vida, les ciutats i els personatges d'un país considerat violent per molts però que ofereix al viatger que sàpiga
buscar més enllà dels tòpics mil i una experiències positives. Pancho Villa, el peiot, el metro del DF, el barri de Tepito, el tren de les rodolons del Coure, Reial de Catorze, Joan
Rulfo tots tenen cabuda en aquest relat trepidant, com el mateix Mèxic, amb una prosa lírica i dura al mateix temps, impregnada d'un gran sentit de l'humor.

Un nadó abandonat als carrers de Hussein, i el nom serà Ashur l'Nayi, començarà a la fantàstica, bella i fascinant història de la família Nayi. Durant dècades els diversos descendents de Ashur governaran els carrers del barri. Cada un d'ells serà recordat de manera diferent ..., però cap passarà inadvertit: alguns seran presa de la cobdícia i el luxe, altres, en canvi, intentaran regir segons els preceptes d'un govern just i equitatiu. Morts, traïcions, desterraments, venjances, lliçons no apreses, tragèdies ... I com a teló de fons la sempre larvada i ferotge lluita entre els harafish, o miserables, i els rics i poderosos.

Poc després de la mort del Che Guevara, el pintor revolucionari argentí Carlos Alonso va pintar un quadre que immediatament es va fer famós a tota l’Amèrica Llatina: una figura de Crist amb un fusell a les espatlles, figura que, per l’aspecte i la vestimenta, recordava la d’un guerriller, cubà, bolivià o colombià. Als països de les dictadures militars, la policia arrencava el cartell de les parets; al Paraguai, els estudiants que havien aprofitat la nit per enganxar-lo als carrers d’Asunción van anar a parar a la presó.
El quadre d’Alonso s’ha convertit des d’aleshores en el símbol artístic del lluitador, del guerriller, de l’home que, arma en mà i en les pitjors condicions, combat la violència i l’arbitrarietat en la seva lluita per un món diferent, just i bo amb tots els éssers humans.
És precisament a ells, als que es van deixar la pell lluitant per la llibertat dels seus països i congèneres, tant a l’Orient Mitjà, com a l’Amèrica Llatina, com a Moçambic, que estan dedicats els reportatges recollits en aquest volum.

Un viatge cap a la saviesa de la gent del desert amb la passió i la llarga experiència de Jost Maffeo, i els ulls curiosos d'primerenca d'Ángeles Blanco. Una invitació a atrevir-se amb prudència i respecte, perquè la primera aproximació al Sàhara, encara que limitada, sigui intensa i profitosa. Una aventura en la immensitat, però sobretot una aventura humana. Història, costums, gastronomia, persones i personatges, trobades. Com sortir amb l'equipatge lleuger i tornar amb la motxilla plena.

Clara, que ha rebut l'encàrrec d'escriure una guia personal d'Alemanya, convenç a la seva parella per prendre's un període sabàtic i viatjar junts pel nord del país. Per a ella significa l'oportunitat de rematar una obra inspirada. Per a ell, en canvi, un estranger que porta pocs anys al país, serà ocasió d'unes vacances agradables, amb l'únic inconvenient de visitar museus ... o llibreries on preguntar pel llibre publicat de la seva dona. Però per més que el recorregut i les activitats estiguin organitzats a la germànica manera, de seguida sorgeixen problemes: menors alguns, com les migranyes d'ella o les seves crisis d'inspiració, que obliguen a Clara a quedar-se a l'hotel i a ell a fer el corresponent reportatge; altres més greus, com la irrupció de la família alemanya, o d'alguns amics d'un ecologisme radical, que proporcionaran al viatge els seus moments més hilarants i més entendridors. La clau, com ja ha descobert el lector, és que estem llegint la crònica que ell, que no és escriptor, es veu obligat a redactar per recollir tot allò que la guia de la seva dona ha obviat.

"El peix sap que el cuc oculta l'ham" és un commovedor i grandiós fresc de la vida d'una aldea imaginària de l'interior de Cuba, des dels inicis de la Revolució fins als nostres dies.
En els seus diferents capítols, aparentment independents entre si, es forja la història d'un nen enamorat i d'un poble sencer, on l'erotisme soterrat, la sornegueria, l'amor, l'humor, la tristesa la revolució i l'exili defineixen el destí de Karl-Johan, un suec d'orígens cubans que mossega l'ham de l'amor i es condemna a redescobrir la seva història sense possibilitat de fer marxa enrere.
El bellíssim i embruixat relat final inclou tota la passió de l'autor per la seva terra natal, amb tot el bo i tot el dolent, i demostra la impossibilitat de l'abandonament i de la tornada. Perquè marxar de Cuba és sempre el començament d'un tornar impossible.

Feia prop de deu anys que la meva salut havia començat a declinar i, poc abans d’emprendre el viatge, em semblava que havia arribat a l’últim acte de la meva vida i que no em quedava res més que esperar la infermera i la funerària. Em van suggerir que anés als mars del Sud, i no em va semblar malament la idea de viatjar com un fantasma, arrossegat com un paquet, per escenaris que m’havien atret quan gaudia de salut i de joventut. Vaig llogar doncs la goleta del doctor Merrit, el Casco, de setanta quatre tones, i vaig salpar de San Francisco a la darreria de juny del 1888 rumb a les illes orientals i, a la primeria de l’any següent, ja era a Honolulu. Un cop allà, mancat de coratge per tornar a l’antiga vida de reclusió i a la meva cambra de malalt, vaig decidir continuar el viatge en una goleta mercant, l’Equator, d’una mica més de setanta tones; vaig passar quatre mesos entre els atols (illes constituïdes per esculls coral·lins) del grup Gilbert i vaig arribar a Samoa cap a la darreria del 1889.

Després de rebre la carta de comiat que li envia un amic abans de suïcidar-se, el protagonista, un escriptor serbi sumit en el tedi d'una vida gris, accepta l'encàrrec de redactar una guia de Mongòlia. Un cop allà, no descobrirà els paratges més bells ni els racons més recòndits del país, sinó una de les atraccions turístiques més conegudes, el límit entre el somni i la realitat. A l'hotel Gengis Khan de Ulan Bator, on segons sembla s'allotja la mateixa Charlotte Rampling quan no està filmant, compartirà quantitats ingents de vodka amb alguns dels assidus del bar, com un oficial rus que s'ha fet lama, un bisbe holandès que ha quedat atrapat en el seu somni, un corresponsal que treballa per un diari que ja no existeix o el cadàver d'un vell verd que sembla sortit de la ploma del Marquès de Sade. Entre el deliri i l'embriaguesa, els seus desopilant xerrades metafísiques, de lúcida profunditat, revelen que només a través de l'absurd pot accedir a certes veritats.