ATLES DELS COMTATS D'EMPÚRIES I PERALADA (780-991)

ATLES DELS COMTATS D'EMPÚRIES I PERALADA (780-991)

BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR

25,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
RAFAEL DALMAU EDITOR
ISBN:
978-84-232-0604-9
Pàgines:
93
Enquadernació:
Otros
Col·lecció:
45001-ATLES CATALUNYA CAROLING.
25,00 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Afegir a favorits

Els comtats d¿Empuries i Perelada eren un país cobert d¿aiguamolls, d¿estanys i de muntanyes no gaire altes però força esquerpes. A les planes empurdaneses veiem com se superposaren a les pervivències clàssiques les novetats de l¿alta edat mitjana. Els nexes d¿aquests dos comtats amb el comptat de Rosselló, un altre territori també abocat a la mar, foren intensos. Al segle X, els comtes, Gausbert i el seu fill Gausfred, i alguns senyors, impulsaren la creació i la consolidació d¿alguns monestirs molt notables, com Sant Quirc de Colera, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Roses.

Altres llibres de l'autor

  • ATLES DELS COMTATS DE CERDANYA I BERGA (V788-990)
    BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR
    Reconstrucció sobre base cartogràfica de la informació aportada per la extensa documentació conservada d'època carolíngia pels comtats de Cerdanya i Berga. Conté un resum en anglès. ...
    Disponibilitat inmediata

    25,00 €

  • ATLES DEL COMTAT DE BESALÚ (785-988)
    BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR
    Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d¿uns precedents més o menys remots- no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós i es convertí, a final del segle IX, en un comtat indepe...
    Disponibilitat inmediata

    25,00 €

  • ATLES DEL COMTAT DE GIRONA (785-993)
    BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR
    La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l¿any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l¿indret on s¿alçava la catedral i el centre d¿un comtat molt ampli, que s¿estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d¿Amer i Anglès fins a la mar. Aque...
    Disponibilitat inmediata

    30,00 €

  • ATLES DEL COMTAT D'OSONA (798-993)
    BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR
    El comtat d¿Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l¿any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós. Aquest ampli comtat s¿estenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des d¿Osor fins a la Riera de Merlès; és a dir, l¿actual comarca d¿Osona, bona part del Ripollès i de la Selva i enclaus al Ber...
    Disponibilitat inmediata

    30,00 €

  • ATLES DEL COMTAT DE MANRESA (789-998)
    BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR
    El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb el Moianès) i de l'Anoia i per sectors septentrionals del Vallès. Malgrat les guerres i les expedicions militars, el comtat de Manresa fou poblat de manera ben densa, com ho record...
    Disponibilitat inmediata

    25,00 €

  • ATLES DEL COMTAT D'URGELL (V788-993)
    BOLÒS I MASCLANS, JORDI / HURTADO I CUEVAS, VÍCTOR
    En l'«Atles del comtat d'Urgel (v88-933)», Jordi Bolòs i Víctor Hurtado estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat s'estenia per Andorra i les actuals comarques de l'Alt Urgell, del Solsonès, del Pallars Jussà i de la Noguera. Mitjançant la realització de diversos mapes, els autors ens permeten de conèixer el poblament, l'economia i les posses...
    Disponibilitat inmediata

    30,00 €