VERGÉS I CUBÍ, SALVADOR
Una novel·la històrica ambientada a l'Empordà del segle XIV en què la protagonista ha d'amagar que sap llegir i escriure per poder sobreviure.
Amb només tres anys, l'Ermessenda veu com la seva mare és brutalment arrossegada per un animal desbocat, justament quan intentava protegir-la a ella de la fúria de la bèstia. Filla d'un escrivent de Sant Pere de Rodes que fou cronista a la guerra de l'Alguer (1354), la noia aprèn a llegir i a escriure de ben petita, unes habilitats del tot extraordinàries entre les dones d'aquell temps, i que l'Ermessenda haurà d'amagar per poder sobreviure, especialment quan, en quedar-se òrfena també de pare, entri a treballar com a serventa en una masia d'un noble del comtat d'Empúries. Un cop allà, sota les ordres del baró de Vila-sacra, les terribles servituds a què s'haurà de sotmetre la determinaran a fugir cap a l'Alguer per començar de cap i de nou. Aquesta insòlita història medieval ens transporta a l'època en què Pere el Cerimoniós va conquerir l'illa siciliana i la va repoblar amb catalans, i ens demostra que, molt sovint, ni el pas dels segles és capaç d'ocultar les misèries humanes.