PUJOL, ENRIC
Aquest és un estudi que pretén assolir un objectiu doble: d?una banda, evidenciar el lloc preeminent que Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) ocupa en la historiografia catalana contemporà nia i, d?altra banda, oferir una primera visió de conjunt del panorama historiogrà fic català de bona part del segle XX. La conjunció que s?estableix en el mateix tÃtol entre ?història? i ?reconstrucció nacional? respon a una veritable constant de la producció historiogrà fica de Soldevila, però també és una conjunció clau a l'hora d'analitzar la trajectòria col?lectiva dels historiadors catalans contemporanis. ?Fer de Catalunya un poble normal?, que era el lema personal de Soldevila, podria fer-se extensiu també a la major part dels historiadors del seu segle, puix que la història es convertà en una disciplina clau en l?assoliment d?aquest objectiu normalitzador. Si aquest fou un punt d?unió, n?hi va haver d?altres de profunda diferenciació, per la qual cosa es pot parlar de l?existència d?un gran nombre de corrents historiogrà fics, similars als existents a l?Europa de l?època. Aquesta pluralitat és segurament una de les proves més contundents de la complexitat i el desenvolupament que aconseguà la disciplina. Una altra prova d'això és la solidesa de l?obra soldeviliana, que el converteix en un dels principals clà ssics de la historiografia catalana i europea del seu temps.